Les llums de la Candela.

Sembla ser que no han deixat ningú indiferent.

La Veu de la Colla Vella.

Ahir vaig tornar a Valls. Ara feia dies, i, per motius estrictament familiars, m'hi vaig passar una estona.

Cada cop que hi vaig em trobo una sorpresa, ahir, la nova seu del Consell Comarcal. Sí, suposo que als vallencs ja no els vé de nou, però jo no l'havia vist, encara.

Recullo a casa de la meva mare la Veu de la Colla Vella, és el núm. 111. I també canvis, quin paper més bo...i això que hi ha crisi!

En fi, que Valls va canviant i jo sols ho vaig comprovant amb petites dosi.

30 anys d'Ajuntaments democràtics.

Llegeixo al bloc del Jaume Pros que el diumenge hi va haver un acte dels 30 anys d'Ajuntaments democràtics a Valls, amb l'assistència de regidors i ex-regidors.

El Jaume comenta que es van oblidar d'avisar-lo, tot i que després s'han excusat.

Bé, jo no tinc tanta sort, si no recordo malament, vaig ser regidor quatre anys, vaig crear l'àrea de Medi Ambient, àrea que encara existeix a dia d'avui i que ha estat premiada per la seva gestió -la posterior, probablement, no la meva- i també portava activitats i salut, a més de pertànyer a un munt de comissions i patronats...és el que té ser l'únic regidor d'un partit, no et pots lliurar de res, no pots delegar. Fas una mitjana de sis o set reunions setmanals sense comptar atenció al públic i treball solitari.

Bé, a mi ningú m'ha avisat d'aquesta trobada i ningú s'ha excusat per no fer-ho.

En fi, una ocasió menys per passar-me per Valls i penjar una foto a aquest bloc.

Gràcies! Vull dir al Jaume, és clar.

Trobada a Fesinternet.

Ara ja feia dies que no anava per Valls.

Mercès a l'Àgata i a la Lluïsa hi he tornat, ni més ni menys que a berenar. Sí, berenar digital a la trobada de blocaires organitzada per Casa Caritat.
Ha estat molt bé, però com que ja podeu llegir-ne posts a molt altres llocs, com al meu altre bloc i als blocs de la Margarida Aritzeta, la Cèlia Marcos o el Jaume Pros, doncs això, mireu-vos-ho allí, que escriuen millor que jo.
Ara us peso una foto que va fer la Cèlia Marcos, o que va penjar la Cèlia i va fer el Joan Guasch -gran amic meu, per cert- per tal de demostrar de forma fefaent que hi vaig ser. Quina parauleta, no? Ara miraré al diccionari si ho he escrit bé.

Calçotada Gallineta

Avui hem tornat a Valls per la calçotada que fem cada any els de ca la Gallineta -família Domingo.

Ben atesos per l'equip del Lluís Figuerola a Cal Ganxo, marc incomparable -quina frase més gastada, no?

Mentre esperava encara he tingut temps de digiscopejar una mica, i de tornada fotografiar el campanar, que il·luminat a la nit és preciós. O a mi m'ho sembla, potser perquè sóc de Valls.

Descobrir l'Alt Camp

Ahir altre cop a Valls, la veritat és que qualsevol excusa és bona per tornar-hi. Però ahir va ser especialment interessant.

Resulta que la revista "Descobrir Catalunya" ha decidit dedicar el cos principal del núm. de febrer a la nostra comarca estimada. El director mateix, Joan Morales, ho va dir en el seu parlament; Era de justícia.

Jo afegiria encara més; Ja era hora.

En Joan va explicar el com i el per què han decidit fer aquest "especial", les qualitats de la comarca, els seus atractius turístics i gastronòmics, etc.

Després, la Margarida Aritzeta, notable escriptora vallenca, ens va delectar amb la seva oratòria en la que ens va reivindicar, com cal, l'amor a la comarca, una comarca tan bella i tan interessant com qualsevol altra. No cal ser ofensiu per a ningú ni comparar res, però tampoc és just que s'oblidin els atractius d'un bocí de terra que ens ofereix uns paisatges, uns climes i unes menges que no tenen res a envejar a altres de molt més promocionades i famoses.

Com ella mateixa va dir, s'estima l'Alt Camp "físicament". Em sento totalment identificat, encara que jo, potser hores d'ara, crec que m'estimo físicament el Camp.

He intentat d'incloure l'enllaç del bloc de la Margarida al costat, però no puc, així és que el poso aquí: http://maletasarda.blogspot.com/

Vaig tornar a viure una d'aquelles anècdotes personals curioses: Resulta que la revista decideix enviar un exemplar a qui, d'alguna forma, ha tingut relació amb aquest núm. de febrer. Doncs bé, el meu l'han enviat al Màrius Domingo...Urbaneja! Que és el meu homònim de Tarragona.

En fi, el Joan en va pendre nota degudament, d'aquesta anècdota curiosa i suposo que tots dos Màrius Domingo, el de l'Alt i el Baix Camp -que sóc jo- i el del Tarragonès, que és l'altre, tindrem la nostra revista.

Per si algú vol saber qui és aquest senyor, té un bloc, també:

http://www.mariusdomingo.com/altacapa/

Per cert, les fotos, que vam poder veure en pantalla, a l'excel·lent marc de la Casa de Cultura de Valls, són espectaculars, excepte una.

Una copeta de cava per acabar va fer més fàcil el poder conversar amb amics i fins i tot parents que veiem de tant en tant.

El Pati.

Avui he tornat a Valls, i hi he tret algunes conclusions interessants.

La primera és el fet curiós que he estat molt més temps fent cua a la caixa on havia de fer una gestió que en el viatge de Reus a Valls. Val a dir que hi he anat amb moto, la qual cosa el fa més breu, el viatge, però, de tota manera...

L'altra és que, després, he anat a Tarragona, i he comprovat que es triga molt més d'anar a Tarragona que a Reus, des de Valls. I estic segur que amb cotxe encara hi ha d'haver més diferència, perquè he fet alguns avançaments en llocs on amb el cotxe és impossible. No cal dir que la conclusió és clara; la carretera de Tarragona és una m.

He estat una bona estona al Pati -llegeixo sovint incorrectament: La Plaça del Pati, però se'n diu el Pati, sols-.

Què voleu que us digui, a mi m'agrada, és molt més peatonal, molt més humà. Quasi no veus cap cotxe que et destorbi, com quan era petit.

Trobo a faltar la típica font de les petixines, on tots ens fèiem la foto de la comunió, era un ritual obligat, ara on es fan, les fotos de comunió?

Veig que l'estàtua del casteller segueix en un lloc ben visible i tal i com es mereix, ja que també és una peça imprescindible de la nostra memòria, a més de molt maca.

En canvi, la noia de la font quasi que no es veu, l'han posat en un lloc massa amagat, no?

De tota manera, avui el que més es veia era els mossos, que hi tenen una exposició muntada, fet que ha impossibilitat fer una foto de tot l'espai amb perspectiva global.

Em diuen que a la nit és poc il·luminat, no ho puc comprovar, però el que sí que puc comprovar, repeteixo, és que de dia m'agrada. Ara, el que sí que sap greu, molt greu, és la diferència dels arbres. Aquests que hi ha ara són bonsais, comparats amb el que hi havia abans de l'aparcament...en fi!

Perdoneu la mala qualitat de la foto, és feta amb el mòbil.

Reixos i fred.

Han passatels Reixos, i, com cada any, els hem passat a Valls, dinant amb la família, un dia agradable i reconfortant, ara que cada cop hi vaig menys, per la vil·la.

L'endemà, o sigui, avui, em truca l'Antònia Quintana per tal que li faci un "Amb mà esquerra". El tema em vé ràpidament al cap, a més, tot just acabo de fer un post al meu bloc, serà pràcticament el mateix, us el copio aquí i així qui es miri aquest bloc, que deu ser molt poca gent, el podrà llegir abans que surti al "Vallenc".

Aquí va:

Els Reixos –al Camp en diem els Reixos, normativament, els reis mags- han passat i a tots, qui més qui menys, ens han deixat regals. Diuen que per a què et deixin regals, t’has de portar bé, ja que ells vigilen tot l’any i et compensen segons la teva conducta.
També diuen que venen d’Orient, potser d’Orient mitjà...doncs a alguns d’aquells països, d’on venen ells, els governants han aprofitat que són fora, de viatge, per a portar-se malament.
Mentre aquí ens estan deixant regals i alegria, allí hi ha sang, morts, molts morts innocents. Veiem fotos esfereïdores de nens llençant pedres contra soldats armats amb la millor tecnologia armamentística o més encara, contra tancs. Fotos de nens morts, salvatgement mutilats.
Totes les guerres són horribles i innecesàries, no hi ha cap mena de justificació per a matar gent innocent. Encara que soni a tòpic, és del tot veritat.
No seré jo qui em posicioni en una o altra banda, malgrat que el més fàcil ara és posar-se del costat del més feble, en aquest cas Palestina. Però els de Hammàs no solament llencen pedretes, com ja sabem, els israelians tenen dret a defensar-se. Malgrat que, amb la tecnologia i els diners de què disposen, potser ho podrien fer sense produir tants del que en diem eufemísticament, danys col·laterals.
Aquella gent fa molts i molts anys que s’estan matant, no deu ser tan fàcil de solucionar. Però per a mi hi ha una cosa clara; Qui té més culpa són els que governen.
Aquesta classe social, que viu en la seva torre d’ivori, allotjant-se en hotels de luxe, cremant targetes visa or, viatjant en primera classe o en cotxe oficials i guanyant uns sous envejables no fan bé la seva feina. Els paguem per a això, per a què posin solucions als problemes, no per a que n’inventin de nous.
¿De què serveixen tantes cimeres, tants organismes internacionals, tanta despesa en dietes, seguretat, etc?
Per a manar als exèrcits que els matin a tots serveix qualsevol, no cal estudiar massa. El que necessitem són persones capaces de crear vies de diàleg, de treballar de debò per la Pau, de jugar-se-la i de predicar amb l’exemple. I, si aquests que tenim ara no ho saben fer, triem-ne uns altres.
Que de tornada els deixin carbó!

Base nova del CAR, Alcalde i altres.

Ahir vaig estar a Valls tota la tarda, ja feia temps que no hi anava, i es veu que em feia falta alguna motivació concreta. En aquest cas, va ser la inauguració de la nova base dels Agents Rurals.

Va estar força bé, tot plegat...sobretot els canapès i el cava. Molt interessant el retrobament de personatges amb que havíem tingut molta relació i ara no en tenim gaire. I el coneixement de persones noves o en situacions noves. Per exemple, la persona que s'encarrega -o s'encarregava fins ara de tot el tema de les bases.

De la base he de dir que em va agradar molt que tingui detalls de gran confort, com ara un interessant fil musical que ajuda molt a la feina, també em va agradar que un company, amb la càmera del servei, per suposat, ens fes una foto a tots. El mateix company em va comentar que ell estava també molt content, ja que, finalment, tenia lavabo prop d'on es vesteix per començar a treballar o per finalitzar el servei.

A mi em va quedar un cert sentiment de inoportunitat, ja que, després de disset anys de treballar d'agent rural a l'Alt Camp, ara, quan fa un parell d'anys que ja no hi sóc, ens posen la base.

Una altra sensació positiva -ho dic molt seriosament, això- va ser conèixer el nou alcalde, l'Albert Batet, ja que es dóna la casualitat que quan jo era regidor ho era també el seu pare, i tots dos semblen persones serioses, intel·ligents i bona gent...i de la Colla Vella!

Espero que aquesta nova base serveixi perquè els meus antics companys i el meu antic cap facin la feina millor i amb més confort, malgrat que la música del fil musical no els agradi gaire...potser s'arreglarà.

He comprovat que sí, que hi ha algú que es mira aquest bloc, és l'Agnès, gràcies. Encara que ara el que ja no me'l mirava era jo mateix.

Això m'anima a seguir-lo activant, encara quje sols ho faré quan torni a Valls i cregui que tingui alguna cosa a dir, és a dir, molt de tant en tant, ja que quan hi vaig sol ser per reunir-me amb la família, cosa que no interessa a ningú més que a la família, no?

Com que jo no n'hi vaig fer cap, de foto a la base, i ja les veureu a la premsa. Jo en penjo una de Miramar, que és més alt, hi fa més fred i no se sent soroll.

Congrès regional.

Veig que aquest bloc segueix essent quasi exclusivament meu...bé, com que no sé si s'ho mira algú, i amb l'esperança que ho faci l'Albert Pereira, aprofitaré per a felicitar-lo ben cordialment, ja que és els nostre nou president regional: Endavant Albert!

Per cert, vaig assistir a la presentació de la candidatura a Valls, al Casinet, hi havia poca gent, però suficient per a generar debat. El que passa és que jo ja ho tenia clar i me'n vaig cansar, de donar tombs a alguns temes, me n'havia de tornar a Reus, i reflexionar per a votar al congrès.

Ja va anar bé, ja, perquè s'havia de tenir veritable fe per a aguantar el congrès, amb aquell aire tan ben condicionat i la comoditat de l'espai, amb veritables butaques per a tothom. En vaig fer una foto amb el telèfon, però això era abans de començar, quan encara no hi havia ni la meitat de la gent.

Em va agradar especialment que el candidat Adam definís la seva candidatura com la de la gent sensata...això vol dir, de retruc, que la de l'Albert és formada per gent insensata, no?

Doncs bé, ara estarem quatre anys governats per insensats!

Ei! Hi ha algú?

Ostres!

Què passa en aquest bloc? Se'l mira algú?

A mi em surt entre els preferits perquè m'hi vàreu convidar, però hi vaig penjar un missatge esperant a posar-ne un altre fins que n'hi hagués algun més d'altre gent...

I això que ha passat fins i tot la diada i diverses convocatòries a eleccions d'executives.

En fi, l'esborraré dels preferits.

Agraït i col·laborador.

Hola Josep Maria i la resta.

Estic molt agraït pel fet que m'hagueu convidat a aquest bloc com a autor. És realment un honor, però espero que no sigui un honor totalment honorífic; M'explico, vull dir que espero aprofitar aquesta invitació per a aportar el meu granet de sorra de tant en tant, sobretot, és clar, en temes de medi ambient.

El fet de ser un Vallenc que viu fora -a Reus, i molt content- no vol dir que perdi el contacte amb el meu poble, i, com he dit, us agraeixo que així ho hagueu considerat.

El que sí que és clar és que a mi no m'afectarà massa el tema de l'aparcament del pati, per exemple, però no cal dir que, quan vinc a Valls -el darrer dia va ser per la pujada a Miramar- m'agradi anar comprovant com el poble va evolucionant i, a més, ara em doneu oportunitat de fer sentir la meva veu.

Però els temes mediambientals, al meu entendre, són globals, i, si els volem "parcel·lar" podem fer-ho amb l'àmbit del Camp de Tarragona, per tant, en aqauest sentit sí que puc aportar coses sovint.

Bé, menys rotllo, d'entrada us convido al meu propi bloc, més que res perquè per tal de no repetir-me, quan hi hagi alguna notícia que pugui interessar, hi faré referència, i així no cal tornar-la a escriure aquí.

http://mariusdomingo.blogspot.com/

Com que havia de posar alguna imatge, aquí va una posta de sol pro de Nulles.

Molta sort al bloc recent nascut!

Màrius

Ho haveu vist??

No, segurament que no l'heu vist, es fa molt difícil veure-la, però us asseguro que darrera les fulles hi ha una cartellera.

Si la busqueu, la trobareu a l'avinguda d'Andorra la Vella , qui va decidir l'emplaçament de la cartellera o de l'arbre no va tenir gaire vista.

Ni tant sols des de sota mateix de l'arbre no es pot llegir.

Al aparcament del Pati

En poques setmanes més hi haurà unes precioses estalactites que podrem promocionar com atractiu turístic.

Un altre Valls és possible

Us convidem el dimarts 17, a dos quarts de vuit del vespre a la sala del IEV, a la xerrada "Un altre Valls és possible" a càrrec de Josep Maria Pallàs i a la presentació del nou número del Clar i Català a càrrec de Jordi de Bofarull.

Jornada electoral

Aquest és el primer post del bloc de la Secció Local d'ERC de Valls, el dia de les eleccions a president i secretari general de la nostra formació. La participació està sent molt alta. A les 13 h havia votat el 53,7%, i a les 18 h, el 75%. Aquí veiem com vota la presidenta de la Federació de l'Alt Camp d'Esquerra, la M. Antònia Quintana. A les vuit farem el recompte.