dimecres, 7 de gener del 2009

Reixos i fred.


Han passatels Reixos, i, com cada any, els hem passat a Valls, dinant amb la família, un dia agradable i reconfortant, ara que cada cop hi vaig menys, per la vil·la.

L'endemà, o sigui, avui, em truca l'Antònia Quintana per tal que li faci un "Amb mà esquerra". El tema em vé ràpidament al cap, a més, tot just acabo de fer un post al meu bloc, serà pràcticament el mateix, us el copio aquí i així qui es miri aquest bloc, que deu ser molt poca gent, el podrà llegir abans que surti al "Vallenc".

Aquí va:

Els Reixos –al Camp en diem els Reixos, normativament, els reis mags- han passat i a tots, qui més qui menys, ens han deixat regals. Diuen que per a què et deixin regals, t’has de portar bé, ja que ells vigilen tot l’any i et compensen segons la teva conducta.
També diuen que venen d’Orient, potser d’Orient mitjà...doncs a alguns d’aquells països, d’on venen ells, els governants han aprofitat que són fora, de viatge, per a portar-se malament.
Mentre aquí ens estan deixant regals i alegria, allí hi ha sang, morts, molts morts innocents. Veiem fotos esfereïdores de nens llençant pedres contra soldats armats amb la millor tecnologia armamentística o més encara, contra tancs. Fotos de nens morts, salvatgement mutilats.
Totes les guerres són horribles i innecesàries, no hi ha cap mena de justificació per a matar gent innocent. Encara que soni a tòpic, és del tot veritat.
No seré jo qui em posicioni en una o altra banda, malgrat que el més fàcil ara és posar-se del costat del més feble, en aquest cas Palestina. Però els de Hammàs no solament llencen pedretes, com ja sabem, els israelians tenen dret a defensar-se. Malgrat que, amb la tecnologia i els diners de què disposen, potser ho podrien fer sense produir tants del que en diem eufemísticament, danys col·laterals.
Aquella gent fa molts i molts anys que s’estan matant, no deu ser tan fàcil de solucionar. Però per a mi hi ha una cosa clara; Qui té més culpa són els que governen.
Aquesta classe social, que viu en la seva torre d’ivori, allotjant-se en hotels de luxe, cremant targetes visa or, viatjant en primera classe o en cotxe oficials i guanyant uns sous envejables no fan bé la seva feina. Els paguem per a això, per a què posin solucions als problemes, no per a que n’inventin de nous.
¿De què serveixen tantes cimeres, tants organismes internacionals, tanta despesa en dietes, seguretat, etc?
Per a manar als exèrcits que els matin a tots serveix qualsevol, no cal estudiar massa. El que necessitem són persones capaces de crear vies de diàleg, de treballar de debò per la Pau, de jugar-se-la i de predicar amb l’exemple. I, si aquests que tenim ara no ho saben fer, triem-ne uns altres.
Que de tornada els deixin carbó!