Resulta que la revista "Descobrir Catalunya" ha decidit dedicar el cos principal del núm. de febrer a la nostra comarca estimada. El director mateix, Joan Morales, ho va dir en el seu parlament; Era de justícia.
Jo afegiria encara més; Ja era hora.
En Joan va explicar el com i el per què han decidit fer aquest "especial", les qualitats de la comarca, els seus atractius turístics i gastronòmics, etc.
Després, la Margarida Aritzeta, notable escriptora vallenca, ens va delectar amb la seva oratòria en la que ens va reivindicar, com cal, l'amor a la comarca, una comarca tan bella i tan interessant com qualsevol altra. No cal ser ofensiu per a ningú ni comparar res, però tampoc és just que s'oblidin els atractius d'un bocí de terra que ens ofereix uns paisatges, uns climes i unes menges que no tenen res a envejar a altres de molt més promocionades i famoses.
Com ella mateixa va dir, s'estima l'Alt Camp "físicament". Em sento totalment identificat, encara que jo, potser hores d'ara, crec que m'estimo físicament el Camp.
He intentat d'incloure l'enllaç del bloc de la Margarida al costat, però no puc, així és que el poso aquí: http://maletasarda.blogspot.com/
Vaig tornar a viure una d'aquelles anècdotes personals curioses: Resulta que la revista decideix enviar un exemplar a qui, d'alguna forma, ha tingut relació amb aquest núm. de febrer. Doncs bé, el meu l'han enviat al Màrius Domingo...Urbaneja! Que és el meu homònim de Tarragona.
En fi, el Joan en va pendre nota degudament, d'aquesta anècdota curiosa i suposo que tots dos Màrius Domingo, el de l'Alt i el Baix Camp -que sóc jo- i el del Tarragonès, que és l'altre, tindrem la nostra revista.
Per si algú vol saber qui és aquest senyor, té un bloc, també:
Per cert, les fotos, que vam poder veure en pantalla, a l'excel·lent marc de la Casa de Cultura de Valls, són espectaculars, excepte una.
Una copeta de cava per acabar va fer més fàcil el poder conversar amb amics i fins i tot parents que veiem de tant en tant.